Joan Padern i Faig:
-Neix a Colera el 30 de Gener de 1924. Durant la guerra civil va viure fora de Catalunya i l'any 1939 torna. Del 1959 al 1969 viu a Buenos Aires i treballà de dibuixant publicitari. Al tornar a Europa al 1960, va estar a París 3 mesos. Torna a dibuixar i pinta figuració i realisme que són homenatge a Dalí i Miró. Segons Alícia Viñas les seves obres més importants comencen al 1973, que les va exposar a la galeria d'un amic seu, Salvador Riera, al Set de Barcelona. Després d'això realitza paisatges de l'Empordà. Les seves obres es començen a exposar arreu a partir de l'any 1981.
Agustí Auquer i Sabater:
Neix el 5 de febrer de 1928 a Vilanant. És fill de Josep Auquer i Ginjauma de Vilanant i de Dolors Sabater i Ribera de Lladó. Per aquest motiu, ja des de nen, va estar molt vinculat a la família materna de Lladó, passant-hi llargues temporades. Es va basar amb Núria Gironella, filla del pintor Faustí Gironella, i tingueren dues filles , Marta i Isabel.
Va estudiar el batxillerat al Col·legi La Salle de Figueres i es pot dir que en aquests anys va iniciar la vocació artística amb el germà Joan. A Figueres va ser deixeble de Ramon Reig i més endavant va començar a estudiar Enginyeria Tècnica Química a Barcelona, estudis que deixà inacabats per motius de salut. En el mateix temps , a Barcelona, assistia a classes de dibuix i pintura a l'Acadèmia Tàrrega i a l'Institut d'Art Modern.
Va fer el servei militar a Madrid.
Auquer fa una pintura molt personal.
Alícia Viñas i Palomer:
Va néixer el 1946 a Figueres, i posteriorment va viure a Torelló, Barcelona i Figueres.
Va estudiar disseny de moda i decoració tèxtil a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona “Llotja”. Mentre estudiava Belles Arts, va treballar en el diari EL Correo Català, o publicava, setmanalment, dissenys de vestits i pentinats.
Va iniciar-se a la pintura en el taller de l'artista Alfred Figueras i, l'any 1964 fa l'ingrés preparatori a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona on segueix, en l'especialitat de pintura , els cursos corresponents al professorat de dibuix.
En el període de temps entre els anys 1974 i 1997 va ser la directora del museu de l'Empordà. És membre del Patronat del Museu l'Aquarel·la , Fundació Martínez Lozano de Llançà i membre de la fundació d'Art Contemporani Margarita Marsà de Girona.
Ha obtingut els següents premis: Premi de Pintura provincial de Barcelona, Premi Nacional de Bodegó, Premi de Pintura jove, Sala Près de Barcelona.
Daniel Lleixà:
-Neix a Barcelona el 1949, passa la seva infància a Sant Just Desvern
Des de el 1975 viu a l’Empordà i treballa en els estudis de Tonyà i Parets d’Empordà.
El 1970 fa la primera exposició individual a Esplugues de Llobregat.
El 1973 exposa a Barcelona.
El 1975 descobreix l’Empordà i passa temporades al Poble de Parets d’Empordà i exposa a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just Desvern, també a Olot, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Figueres, Sant Boi, Mataró, La Bisbal, Madrid, Sabadell i Terrassa.
El 1977 obté el Premi Nacional de Recerca de la Diputació de Girona.
El 1980 obté el segon premi a la III Biennal de Barcelona i exposa a Madrid, Sabadell i Terrassa. Decideix traslladar-se a viure a l’Empordà.
El 1982 Exposa amb Salvador Dalí i l’Antoni Guansé al Castell de Corbere de França, i també fa diverses exposicions a Brussel·les, Gant, Wielsbeke i Lieja.
El 1992 col•labora en el llibre Fent memòria de Vicenç Riera Llorca i també fa la portada del llibre La llegenda del castell de Siurana de Joan Amades, i exposa a diferents ciutats de França, Lunel, Sérignan, Clermont l’Hérault, Narbone i Pérols,
El 1993 escriu el llibre Pensament emmirallat i exposa a Granollers i a Basel.
El 1994 crea els Antulls, “La pintura de portar”, i exposa a Court, Suïssa, i també conjuntament amb Narcís Costa a Thuir, França.
El 1996 col-labora en el llibre Quan jo anava a estudi de David Pujol.
El 2004 dissenya el Pa amb bigotis pel Centenari de Salvador Dalí i firma 1.500 litografies a la Rambla de Figueres.
El 2006 obté el premi SIRENA del Consell comarcal de l’Alt Empordà conjuntament amb el grup 69.
El 2008 fa el llibre Les cent onze Oliveres.
Fins el dia d’avui a realitzat 101 exposicions individuals i moltes més de col•lectives a diferents ciutats.
Josep Martínez Lozano:
Josep Martínez Lozano neix al barri del Born de Barcelona el 29 de març de l'any 1923.
Durant la seva infantesa no sent cap mena d'inclinació especial cap a les arts plàstiques o la pintura. No és fins a la seva joventut que comença a pintar i es forja definitivament la seva vocació. Com tants altres artistes de biografies un xic bohèmies i atzaroses, ha de lluitar contra l'oposició familiar a la seva decidida voluntat de dedicar-se en cos i ànima a la pintura. Ell mateix ho explica així: "Vaig dir al meu pare: Vull ser pintor. Ell em va respondre: Doncs ja pots marxar de casa. I ho vaig fer". Des d'aleshores, sempre més posarà la pintura per sobre de qualsevol altra cosa en la seva vida. Els primers estudis artístics els realitza a l'Escola d'Arts i Oficis del Clot, a Barcelona (1937). Allí rep les primeres i més bàsiques nocions de dibuix per part del professor sabadellenc Doménech Soler. Més endavant, esdevé deixeble de Ramon Santvicenç i Joaquim Terruella.
Compleix el servei militar a Figueres, poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial, mentre el país travessa una difícil postguerra.
Antoni Pitxot:
Neix a Figueres (Girona), el 1934. És membre d'una família de tradició artística i molt relacionada amb la de Salvador Dalí. Amb 12 anys es trasllada a Sant Sebastià, on viurà fins a 1964. Part de la seva formació artística va a càrrec de Juan Núñez Fernández, que també havia instruït a Dalí anys abans. Durant els 50, comença a exposar a Sant Sebastià, Barcelona i Madrid, obres pròximes a l'expressionisme. De tornada a Figueres, col · labora en la posada en marxa de l'exposició permanent de l'obra de l'insigne pintor, auto proclamat "El Divino", al Teatre-Museu que porta el seu nom. Pitxot és nomenat director d'aquesta institució, i posteriorment, serà designat patró vitalici i vicepresident segon de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Rep una Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts (2004)
Mercè Huerta:
Mercè Huerta i Busquets va néixer a Figueres el 24 de desembre de 1929
Ja un xic més gran, s’inventava històries i les il·lustrava
als 10 anys començà els estudis de Batxillerat a “Les Franceses”, monges de la Presentació, també va ser en aquesta època quan va obtenir el seu primer premi en un concurs de dibuix.
Al 1941 la família Huerta-Busquets va abandonar l’Empordà per traslladar-se a Valls, doncs el pare havia emmalaltit de tuberculosi i els metges li havien recomanat un canvi d’aires.
Però als quinze anys comença a avergonyir-se del que considera dibuixos massa infantils, i en un rampell d’adolescència estripa un munt de papers il·lustrats i també els seus estimats quaderns plens de grafismes, on havia abocat emocions, sentiments i esmerçat tantes hores confegint un univers d’històries dibuixades.
A l’any 1958, el seu pare aprova les oposicions per amo superior d’Administració Civil i obté com a destinació la plaça a Girona, i tota la família deixa Valls. La Mercè amb 28 anys se sent trista i enyorada; plora i somnia tornar a Valls.
Així a l’any 1975 decideix assistir a les classes de l’artista Isidre Vicens, iniciant un període de cinc anys meravellosos en els que aprèn a pintar a l’oli.
L’any 1980, enyora tornar a dibuixar i assisteix a les classes de Domènec Fita per aprendre i retrobar el dibuix.
Al desembre de 2007, el plenari de la Fundació Fita, amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra d’artistes que no han gaudit de prou divulgació o reconeixement, acorda dedicar la tercera edició de Mestres Artistes a Mercè Huerta.
Evarist Vallès:
És el segon d'onze fills. Estudia batxillerat a l'IES Ramon Muntaner de Figueres on rep les seves primeres lliçons de pintura del pintor i aquarel·lista Ramon Reig. Cursà preparatori seguit de dos anys de dret, paral·lelament a una iniciació estètica seguint els principis del manifest surrealista. Al maig de 1946, malalt de pneumònia, és ingressat en el sanatori del Brull al Montseny. Durant la seva convalescència decideix consagrar-se totalment a la pintura i abandona els seus estudis. A l'abril, guarit, realitza el seu primer viatge a Madrid.
L'any 1948 fa la seva primera exposició a la Sala Icària de Figueres, on va conèixer, acabat de tornar d'una llarga estada a Nova York, Salvador Dalí. Seria l'inici d'una gran amistat personal i d'un mutu respecte professional. Dalí, el seu amic el poeta Carles Fages de Climent (en memòria de qui va participar en una exposició col·lectiva l'any 1969 a la Sala Rovira de Barcelona), o els també pintors Bartomeu Massot, Ramon Pitxot i Joan Sibecas van ser alguns dels intel·lectuals i artistes empordanesos amb qui Vallès va col·laborar en diferents etapes de la seva vida.
Va ser director del Museu de l'Empordà (1971-72), on actualment es poden veure diverses obres seves.
L'any 1979, el seu amic Salvador Dalí el va convidar a participar en la seva gran retrospectiva al Centre Georges Pompidou de París. Aquest mateix any Evarist Vallès celebra una gran mostra antològica al Teatre Museu Dalí.
Des de 1984, Evarist Vallès té una sala permanent amb una mostra del seu treball en pintura i escultura, al Teatre-Museu Gala Salvador Dalí. Aquest mateix any, Vallès, Dalí i Pitxot exposen junts a Dinamarca.
Joan Felip i Vilà:
Nasqué a Figueres el 6 de desembre de 1932. De formació autodidacta, seguí des de molt jove la seva vocació i el seu instint creatiu. Dibuixava caricatures de personatges de d'Empordà a la revista Canigó.
L'any 1951 passa l'estiu a Cadaqués on va conèixer Salvador Dalí.
L'any 1954 viatjà a Madrid per conèixer i estudiar els mestres del Museu del Prado.
El 1955 va ser molt important per la vida de l'artista, perquè conegué el crític d'art francès Paul Guitard que s'entusiasmà amb els seus dibuixos i el convidà a visitar el Ceret.
L'any 1957 l'artista va anar a París. Instal·là l'estudi a Montparnasse i va freqüentar els cursos de l'Acadèmia Lliure de Pintura “La Gran Chaumière.
Viatjà i va fer exposicions arreu del món, però retornà sempre a França on obtingué el Premi del Concurs Internacional de Pintura de Deauville.
Ricard Ansón
Neix el 23 de Gener de 1943 a Figueres. Des de molt jove passa llargues temporades amb els avis i amb els oncles a Vilademires on aprèn a estimar la natura i comença a reproduirla estudia a l'institut Ramon Muntaner de Figueres i va deixebre de Ramon Reig.
És arquitecte d'interiors. El bon gust, l'interiorisme i la passió pel dibuix i la pintura des de molt jove el portà a la pintura professional.
L'any 1961 obté un premi de pintura quan estava fent servei militar en el castell de Sant Ferran.
A la seva joventut va treballar a l'Ajuntament de Figueres.
És un pintor paisatgista amb una pintura amb molta força expressiva, pinzellada ampla i solta.
Però una de les característiques principals és l'equilibri i la serenor.
L'any 1984 exposa en el casino de Cadequés juntament amb Lleixà, Ministral, Pujolboira i Roura. Ha col·laborat en la carpeta de gravats dels Special Olympics l'any 2000.
Josep Malats
Josep Malats, nascut a Viladrau, es trasllada amb la seva família a I' edat de sis anys a Llançà, I' entorn natural del qual esdevindrà un referent al llarg de la seva trajectòria pictòrica.
En els seus inicis la seva obra té uns trets marcadament expressionistes, amb unes línies gruixudes i negres que emmarquen totes les figures de la composició
Al llarg d'aquests anys seixanta realitza vàries exposicions individuals i col·lectives entre Barcelona, Eivissa, Figueres i Frankfurt. Quan retorna de París s' instal·la de nou a Barcelona on inicia paral·lelament al seu treball artístic, altres activitats professionals, però Malats no perd mai el contacte amb la pintura i l' Empordà que esdevé per ell una font inesgotable de creació.
Entre el 1970 i 1975 la seva obra canvia absolutament i s'endinsa en un Surrealisme conscient que esdevé una eina punyent de crítica social.
Aquests són anys d'una producció molt més lenta i més minsa fins que el 1985 Malats decideix abandonar Barcelona i totes les seves altres activitats professionals per dedicar-se exclusivament a la pintura des del seu Empordà.
Malats reprèn el camí de la síntesi optant per una arquitectura de volums metafísica, d'arrels De Chiriquianes, abandonant definitivament les seves construccions més dures i formals de la seva etapa expressionista; elimina aquelles dures línies negres i deixa que els volums surin per si sols a través de la llum i el color i és així com brollen les arquitectures blanques, El brogit fet de colors fa acte de presencia en aquelles teles on el joc de volums es fa molt més evident, amb una plana empordanesa que esdevé un estrany mosaic de colors, o bé amb uns banyistes que es transformen en formes geomètriques de colors vius.
Fernando San Martín Félez:
Va néixer a Saragossa el 4 de Setembre de 1930. Va anar a viure a Barcelona als pocs mesos de néixer, on passa la infantesa la joventut i s'hi forma com artista. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
Félez és un dibuixant perfeccionista i de gran sensibilitat.
Va obtenir una beca per visitar París. Va decidir instalar-s'hi i va ingresar al taller de gravat de l'École les Beaux Arts i obtingué el permís de residencia.
A Paris va conèixer a Evarist Vallès.
A començament dels anys seixanta van fer una exposició retroespectiva de Kandinsky al Museu d'Art Modern de París.
Félez és un dibuixant de gran realisme i perfeccionista integrat en l'art del pànic.
Lluís Roura i Juanola
Neix a Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany, el 5 de desembre de 1943.
De petit ajudava en les feines de la pagesia.
Als vuit anys mor la seva mare, fet que el marcà profundament.
Als dotze anys, seguint la tradició familiar, el seu pare el va posar de bover.
L'any 1963 decideix anar a Barcelona a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics Llotja.
Cada any va obtenir premis i l'any 1974 va fer la seva primera exposició a Madrid, que va tenir molt d'èxit i va vendre tota l'obra.
L'any 1981, arran d'obtenir La Medalla d'Or al premi d'Honor Comtessa de Barcelona que li lliurà, a Madrid, Sa Majestat la Reina Sofia.
L'obra de Roura es totalment paisatgista.
El paisatge de l'Alt Empordà és dur, , fort, valent, amb contrast... i Roura ho ha suavitzat.
